Carta oberta als i les eurodiputades sobre la ratificació dels Acords de pesca UE-el Marroc
Des d’unes 250 organitzacions vinculades amb la defensa dels Drets Humans (incloent observatoris, organitzacions ecologistes, organitzacions de la societat civil i persones individuals, entre les quals figuren professors de dret internacional) enviem una carta oberta als europarlamentaris, per a demanar-los que votin en contra de la ratificació de l’Acord de Col·laboració UE- el Marroc en el sector pesquer, a la votació al ple del Parlament prevista per al pròxim 12 de febrer.
L’acord afecta a aigües adjacents al Sàhara Occidental, i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’ha pronunciat en repetides ocasions sobre acords anteriors concloent que el Sàhara Occidental no forma part del Marroc i que, per tant, els seus recursos no poden ser explotats per una altra potència. Per tant, els acords signats amb el Marroc no són extensibles al Sàhara Occidental.
L’Acord incompleix el requisit de consulta prèvia a la població sahrauí.
Falta de transparència i opacitat del procés de negociació.
La proposta a votar esmenta de forma repetida la sostenibilitat però no estableix cap mena de garantia d’aquesta.
L’Acord posa en greu risc el desenvolupament econòmic de la regió nord-africana occidental i la seva aprovació tindria conseqüències nefastes sobre els recursos naturals del Sahara Occidental.
L’Acord legalitza un dret extractiu postcolonial d’empreses europees habilitades per a explotar els recursos naturals del Sàhara Occidental.
Es tracta d’un acord amb efectes extraterritorials a les parts que el conclouen i que obre les portes a una sistemàtica vulneració de drets socials i econòmics, a partir d’idèntiques praxis amb les quals s’ha devastat el sector marítim i les pesqueres mediterrànies.
Animem a altres organitzacions a unir-se al la nostra carta oberta, enviant un mail a advocacy@odhe.cat
L’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani, és una iniciativa ciutadana per a identificar les empreses, conèixer les seves pràctiques i avaluar el seu respecte i compliment dels Drets Humans. En aquest sentit, en els últims mesos, el ODHE ha centrat el seu treball de recerca al Sàhara Occidental i a analitzar aquelles empreses que participen de manera activa en el saqueig dels seus recursos pesquers. Durant els pròxims dies, des del ODHE publicarem un informe centrat en la pesca a aigües del Sàhara Occidental, així com una anàlisi de les empreses espanyoles vinculades amb l’espoli.
Carta oberta als i les eurodiputades sobre la ratificació dels Acords de pesca UE-el Marroc
Estimat/a Sr./ Sra.,
Des de diferents observatoris vinculats amb la defensa dels Drets Humans i organitzacions ecologistes ens posem en contacte amb vostè, ja que en els pròxims dies es prendran importants decisions en el Parlament Europeu que afectaran de manera directa a la població del Sàhara Occidental en relació amb el futur i sostenibilitat dels recursos naturals d’aquest territori.
El 13 de febrer a Estrasburg, està previst que el Parlament Europeu sotmeti a votació la renovació de l’Acord de Col·laboració amb el Marroc en el sector pesquer, Sustainable Fisheries Partenariat Agreement between the European Union and the Kingdom of Morroco, i que afecta a aigües adjacents al Sàhara Occidental.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre aquests acords (1), concloent que el Sàhara Occidental no forma part del Marroc i que, per tant, els seus recursos no poden ser explotats per una altra potència. Per tant, els acords signats amb el Marroc no són extensibles al Sàhara Occidental.
Igualment, és important cridar l’atenció sobre el pre-requisit obligatori de consulta prèvia als i les sahrauís, assenyalat en el seu moment com a indispensable pel TJUE (2) i que no ha estat respectat.
L’opinió desfavorable a la signatura dels Acords de pesca del Front Polisario, representant sahrauí reconegut per part de les Nacions Unides i interlocutor legítim amb les institucions comunitàries, ha estat ignorada de manera deliberada. En el seu lloc, tal com denuncien diverses organitzacions de la societat civil sahrauí, en processos de consulta recents, com l’ampliació de l’acord d’associació, s’han consultat a empreses i organitzacions sospitoses de connivència amb el Regne del Marroc i amb l’ocupació del Sàhara Occidental (3).
D’altra banda, des del punt de vista de la sostenibilitat dels recursos, resulta preocupant que en el text s’afirmi que el Regne del Marroc és “l’única entitat amb la qual pot celebrar-se un acord d’aquest tipus, tenint en compte que cap altra entitat podria garantir el caràcter sostenible de l’explotació d’aquests recursos”, ja que el Marroc és qui impedeix que els propis habitants del Sàhara Occidental, els majors interessats en la sostenibilitat dels seus recursos, puguin ser els qui així ho garanteixin.
La proposta a votar esmenta de forma repetida la sostenibilitat però no estableix cap mena de garantia d’aquesta: els caladors més al sud, els pertanyents al Sàhara Occidental, són els més exposats a la pesca industrial ja que són els més allunyats de les costes europees, mentre que les embarcacions que en l’acord es denominen “artesanals” queden reduïdes als caladors del nord, en aigües marroquines. En el reglament no figura cap límit de pesca per a la majoria dels vaixells beneficiaris d’aquest acord: únicament queden fixades les possibilitats de pesca de la flota industrial pelàgica, la qual cosa obre la porta a la sobreexplotació dels recursos.
Aquest Acord, que avança en la destrucció d’ocupacions fruit de l’expansió de la pesca industrial i de gran potència, posa en greu risc no només el desenvolupament econòmic de la regió nord-africana occidental sinó que a més legalitza un dret extractiu postcolonial d’empreses europees habilitades per a explotar els recursos naturals del Sàhara Occidental. Es tracta d’un acord amb efectes extraterritorials a les parts que el conclouen i que obre les portes a una sistemàtica vulneració de drets socials i econòmics, a partir d’idèntiques praxis amb les quals s’ha devastat el sector marítim i les pesqueres mediterrànies.
Exportem un model extractiu insostenible i antisocial, amb el qual no es fomentarà un model econòmic respectuós amb els drets humans: La UE i els Estats de la Unió estan disposats a aplicar la mateixa política al Sàhara Occidental que la que ens va portar al risc de desaparició de la preuada tonyina vermella, el chanquete o la sardina, entre altres? Fins a on es pretén continuar promovent la gran captura de tipus industrial, de competència deslleial i clarament desigual, amb efectes insostenibles a mitjà termini? Quant caldrà esperar perquè la Unió Europea lideri la recuperació de la pesca selectiva d’arts menors?
Per tot això, enfront del flagrant incompliment de la jurisprudència comunitària referida a la situació del Sàhara Occidental, i per la necessitat d’evitar els seus greus efectes socials i ambientals, instem a sa senyoria a votar en contra de la ratificació de l’Acord de pesca entre UE i el Marroc, fins que exclogui explícitament l’explotació dels recursos provinents del territori de Sàhara Occidental i, en tot cas, asseguri un desenvolupament sota criteris democràtics, socials i culturals.
ORGANITZACIONS SIGNANTS (Per ordre alfabètic):
- CEAS (Coordinadora estatal d’Associacions amigues del Sàhara) – 16 associacions
- Consell Nacional de la Joventut de Catalunya – El Consejo Nacional de la Juventud de Cataluña (CNJC) es la plataforma que reúne casi cien entidades juveniles de Cataluña y consejos locales de juventud.
- Ecologistas en Acción
- Entrepobles
- Federació ACAPS (Federació Catalana d’Associacions Amigues del Poble sahrauí)
- Federación de Asociaciones de Solidaridad con el Pueblo Saharaui del País Valencià.- 20 entitats federades
- Lafede.cat, federación formada por 117 organizaciones por la justicia global
- Mundubat
- NOVACT
- Observatori del Deute en la Globalització
- Observatori DESC
- ODHE – Observatori Drets Humans i Empreses a la Mediterrània
- La Plataforma Valenciana de Solidaridad con el Pueblo Saharaui- aglutina a cerca de 40 personas individuales, que incluyen a profesores de derecho internacional de la universidad de Valencia, y entre otros a Javier de Lucas, Director del Instituto de DDHH.
- SUDS