Dijous 28 de novembre es va celebrar una conferència internacional per abordar l’anàlisis, els reptes i les propostes de com fiscalitzar i limitar l’acció de les empreses nacionals i internacionals en contextos d’ocupació i conflicte com el Sàhara Occidental o Palestina.
L’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània va organitzar juntament amb NOVACT, l’Observatori DESC, Suds, Shork Monitor i la Federació d’Associacions Catalanes de Poble Saharaui una conferència internacional per abordar aquest tema. Aquí podeu veure tota la informació.
Les dinàmiques globals (econòmiques i militars) imposen una agenda sociopolítica que genera diferents formes de violència i de violacions de drets. A la regió euromediterrània, aquestes formes de violència provenen en molts casos dels projectes extractivistes desenvolupats a països sota ocupació (Palestina, Sàhara Occidental) o en conflicte (Síria, Líbia). Tots ells s’han convertit en espais de no-dret i, a causa d’això, en mercats propicis per a certs tipus de negocis.
La presència de les empreses transnacionals en contextos d’ocupació i conflicte, en molts casos, està relacionada amb el saqueig de recursos naturals, la privatització de l’aigua, la confiscació de terres, els desallotjaments, demolicions de cases, detencions, la restricció a la llibertat de moviment i les execucions extrajudicials. Totes les anteriors només representen una part d’una llarga llista de violacions de drets al servei d’un model econòmic extractiu i explotador, que contribueix tant a l’actual crisi climàtica com a la perpetuació i aprofundiment de les ocupacions, els conflictes, les desigualtats socials i d’aquelles formes de violència on els cossos de les dones s’han convertit, simplement, en un territori de conquesta.
Els Estats d’Israel i el Marroc sostenen i promouen un sofisticat sistema militar i de seguretat que és posat a prova al propis territoris ocupats contra la poblacions de Palestina i el Sàhara occidental. Aquesta inversió en seguretat és possible gràcies a la col·laboració de les grans empreses pertanyents als sectors tecnològic i armamentista i, alhora, dóna la seguretat o l’estabilitat necessàries per a aquelles empreses que executen projectes extractivistes o d’infraestructura.
Als contextos on el conflicte o la guerra han debilitat la presència dels Estats, les grans empreses transnacionals s’uneixen en col·laboració amb les empreses militars i de seguretat privada per tal de garantir les seves inversions i les seves operacions diàries garantint, també, l’explotació i el transport de les matèries primeres que extreuen d’aquests territoris.
En resum, es pot afirmar que la indústria militar i de seguretat és un actor clau en la relació estratègica entre els Estats i les empreses transnacionals, a més d’un element que fomenta i propicia les greus violacions dels drets humans que es produeixen en aquests contextos.
L’expansió internacional de les empreses transnacionals i el privilegi que els interessos corporatius reben en oposició a l’interès general s’han desenvolupat gràcies a la complicitat dels Estats, les institucions financeres internacionals, les organitzacions multilaterals i els tribunals d’arbitratge. Les empreses transnacionals escapen a qualsevol forma de control gràcies a la seva versatilitat legal i a les estructures orgàniques complexes que han creat i que utilitzen per evadir les lleis i regulacions nacionals i internacionals.
Aquest seminari té com a objectiu desenvolupar, des de diversos enfocaments, un procés de coneixement i anàlisi crítica d’aquesta situació.