sahara

Crònica dels judicis als lluitadors de Gdeim Izik, dilluns 8 de maig

Avui ha començat a Rabat el «judici» contra els presos saharahuis de Gdeim Izik. A les nou del matí, al palau de justícia, envoltats pels càntics i manifestacions de les famílies i amics dels presos sahrauís, esbroncats per un grup de fanàtics/as marroquins. Entrem l'Emilio i jo acompanyats d'observadores i solidàries d'Espanya i Europa al palau de justícia.


Han deixat passar a gairebé totes les persones i ens han deixat fora a cinc, tres advocades amb acreditació del Consell General de l'Advocacia i nosaltres. Després d'amenaçar-los a la policia secreta d'anar-nos al Consell de Drets Humans, i passada una hora, ens han deixat passar.


Per fi passem al judici. Ha sigut un moment tan emotiu que m'han saltat les llàgrimes com feia temps que no em passava. Al ser saludat i reconegut pels presos sahrauís amb la mà al cor, com saluden els nostres germans sahrauís , m'han fet el signe de la victòria amb l'altra mà i amb una picada d'ullet de l'ull.

El tribunal semblava una espècie de fira on el Jutge fa de fiscal i de jutge al mateix temps. Un jutge de pel·lícula còmica que cridava als lletrats mentre aquests responien amb nous crits. Els presos han desfilat cridant proclames per un Sàhara lliure, han negat reconèixer que les proves: armes blanques i mòbils, fossin de la seva propietat.


Un autèntic paripé el judici digne d'una pel·lícula surrealista.


Després de menjar a dos quarts de quatre hem tornat al judici i tota la tarda s'ha interrogat als testimonis que han demostrat que diversos presos ni estaven a Gdeim Izik quan s'envaïa el campament pacífic per les forces d'ocupació marroquines.


A les nou de la nit s'ha suspès el judici i ens en hem anat, cansats de moltes hores de judici però amb la satisfacció de que sigui quina sigui la condemna, els sahrauís posseeixen una enteresa i una valentia que ens ha omplert d'energia per continuar lluitant al seu costat per l'alliberament del seu poble, última colònia de Africa i indecència política dels poderosos que dominen l'ONU i sobretot, per la falta de dignitat del govern d'Espanya.


Demà esperem seguir donant el nostre suport als presos i a les seves famílies i amics.


Fins a la victòria!

Deixa un comentari