El jovent sahrauí que aposta per la guerra

Publiquem un reportatge que reflecteix el sentiment de desesperança del jovent sahrauí. El reportatge va ser publicat per Le Soir, i avui s’ha publicat en castellà al Confidencial Sahrauí.

“No hi ha una altra alternativa a les armes” afirma Mohamed. “Estic segur que és a través de la guerra que aconseguirem la nostra independència. Fins que no vegi les bales ballar sobre el seu cap, el Marroc no es donarà per al·ludit, ni es mourà de les nostres terres”, afegeix el jove sahrauí.

Al pati de l’Escola Simón Bolívar, als afores del campament de refugiats de Smara, al sud-oest d’Algèria, el debat està més que servit. “És a través de la política que aconseguirem la independència. La guerra només provoca sofriment i pèrdues humanes”, li contesta una estudiant de batxillerat. “Però si calgués triar entre la guerra i quedar-se aquí, jo prefereixo la guerra. Quedar-se no és cap opció”, afegeix un altre company. Al que es sumen d’altres estudiants i afirmen: “El que s’ha pres per la força, solament pot ser retornat per la força”

Uns recolzen l’opció bèl·lica, d’altres, la refusen. Però si hi ha alguna cosa en el que coincideixen aquests estudiants, en què la ronda de negociacions prevista per a desembre entre el Polisario i el Marroc, no aportarà cap canvi substancial a la seva situació. “Ja hi ha hagut altres rondes de negociacions que no han canviat gens. El Marroc menteix i no cedirà el Sàhara Occidental així com així”, asseguren aquests joves.

Fa ja bastant temps que aquests joves estan decebuts. Han nascut als campaments de refugiats sahrauís i allí han passat la major part de les seves vides, igual que els seus pares. Durant aquests últims anys veuen com la tensió s’ha anat intensificant. Les inscripcions a les files de l’exèrcit han augmentat i hi ha molts joves que desitgen reprendre la lluita armada. I també perquè l’allistament a l’exèrcit es presenta com a una de les poques sortides professionals per la joventut sahrauí.

Una gran part dels sahrauís han obtingut títols universitaris a l’estranger i molts d’ells treballen a l’exterior. Ja que als campaments les oportunitats són més aviat escasses per a aquells que trien quedar-se al costat dels seus familiars. L’ocupació i la no resolució de la qüestió sahrauí provoquen, sobretot entre el jovent, una gran frustració.

Hi ha una dita sahrauí que afirma el següent: “els joves sahrauís seran els que saltaran el mur” . En contraposició, es veuen continguts per una altra gran part de la població sahrauí de més edat i més prudent. “Si ens fiquéssim en un conflicte armat, per descomptat que m’uniria a les files de combat, però la veritat és que perdrem moltes vides i nosaltres ja som una població poc nombrosa”, al·lega un altre sahrauí, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. La joventut sahrauí també s’enfronta a un altre problema. “Els més veterans que han anat a la batalla, s’aferren al poder, i rebutgen cedir el pas a les noves generacions, al·legant que aquests últims no coneixen la guerra, i que no saben el que això significa”, afegeix el jove.

Per la seva banda el Ministre de Joventut i Esport sahrauí, Ahmed Lehbib, reafirma el comentari anterior. “Els joves aporten grans propostes a les institucions; no obstant això, es veuen apartats en moltes ocasions del poder. I representen una minoria dins de la política sahrauí. Ahmed Lehbib, de pèl grisenc, malgrat tenir tan sol 32 anys, és el ministre més jove del gabinet sahrauí.

Mentre, a l’altre costat del mur, el Marroc viola sistemàticament els DDHH dels sahrauís pel simple fet de reivindicar el seu dret a l’autodeterminació i a la independència. Les imatges de les pràctiques repressives de les autoritats marroquines arriben als mòbils dels joves residents en els Campaments, fent explotar el seu còlera davant la inacció de la comunitat internacional. Sobretot França, principal aliat del Marroc, que utilitza el seu dret al veto en contra dels sahrauís.

“El nostre principal enemic ara mateix, més que el Marroc, és França”, afirma el ministre de la Joventut. Assegut dins d’una haima, Lehbib afirma que no desitja la prolongació de la Minurso, ja que segons ell, no serveix de res i solament alimenta el statu quo a la zona. “Si la Minurso abandona el lloc, això significa que podrem reprendre les armes. I és una cosa per la qual estem preparats. Si és necessari, demà mateix. El nostre coratge i ànsies de llibertat són nostra millor arma”, conclou el Ministre sahrauí.

Deixa un comentari