El Marroc condemna l'independentisme sahrauí amb 7 cadenes perpètues i 320 anys de presó

El procés judicial ha generat molta polèmica entre la comunitat internacional

Els 24 activistes sahrauís jutjats per participar en la mobilització de Gdeim Izik, l'any 2010, han rebut la matinada de dimecres 19 les sentències del Tribunal d'Apel·lacions de Salé (Marroc). Les condemnes són 7 cadenes perpètues, 30 anys de presó per a quatre activistes, 25 anys de presó per sis, 20 anys per tres d'ells. Quatre de les persones jutjades no entren a presó ja que les seves condemnes són inferiors als 7 anys que porten empresonats. Els 24 jutjats estan condemnats per "violència contra les forces de l'ordre amb resultat de mort, premeditació i mutilació de cadàvers, en grau d'autoria o de complicitat". La sentència es dona en mig d'una forta polèmica per les crítiques i denuncies d'observadors i advocats internacionals que han estat fent seguiment del procés judicial impulsat pel Marroc.

Condemnades per participar de l'acampada de la Dignitat

Les 24 persones condemnades, conegudes també com el grup Gdeim Izik, van ser detingudes l'any 2010 en el marc del desallotjament del campament Gdeim Izik, una protesta que va aplegar més de 20mil sahrauís en una acampada a les afores de Al-Aiun, antiga capital del Sàhara Occidental, ocupada pel Marroc des de 1975. La mobilització, qualificada pel politòleg Noam Chomsky com el detonant de la primavera àrab, exigia el respecte dels drets humans i la celebració del referèndum d'autodeterminació del poble sahrauí, promès des de l'any 1991 per la ONU.

El desallotjament del campament Gdeim Izik es va produïr en el marc d'una militarització total dels territoris ocupats pel Marroc al Sàhara Occidental i en el context d'una total opacitat mediàtica. L'acció repressiva, va ser resposta amb aldarulls a diverses zones de la ciutat d'Al-aaiun, durant els quals van morir 11 agents marroquins i dos civils sahrauís. En aquest marc es van detindre a 25 activistes, un d'ells Hassana Aalia, actualment exiliat a l'estat espanyol. Des de llavors els 24 condemnats han estat empresonats per l'estat del Marroc. En un primer moment van ser jutjats per un tribunal militar. Però l'any 2016, fruit de la forta pressió internacional exercida per organitzacions de drets humans, es va reiniciar un procés judicial, aquest cop pel Tribunal d'Apel·lacions de Salé.

Procés judicial polèmic

Des de desembre del 2016, s'han celebrat un total de set sessions de judici, interrompudes i postergades una vegada i un altra per decisió del Tribunal, fet que ha generat un desgast físic, psicològic i econòmic cap a les famílies i companys de les preses jutjades. A més a més, al llarg de les sessions hi ha hagut una continuada denuncia per part d'advocats i observadors internacionals cap a la natura del procés. Bona part d'ells professionals del drets o càrrecs polítics de països com l'estat espanyol, Itàlia, Portugal, Noruega, Suècia, Holanda o Suïssa entre d'altres.

Concretament, el passat 5 de juny una quinzena d'observadors internacionals, entre d'ells diversos càrrecs polítics de Galícia i Euskalerria denunciaven la manca de jurisdicció territorial del Tribunal, el fet de no admetre ni tindre en compte el dictamen de la Comissió contra la Tortura de la ONU que denunciava tortures cap a un dels presos; les detencions arbitràries de sis anys i mig i el no respecte a la presumpció d'innocència. Així mateix, els mateixos observadors internacionals que ha fet seguiment del judici denuncien el control i la intimidació que han patit durant les sessions, apuntant a les mesures de seguretat desproporcionades, entre elles la fotografia dels documents d'identitat per persones no identificades o la prohibició de l'entrada de dispositius electrònics.

A nivell processal, els advocats de la defensa han denunciat contradiccions entre els diferents informes pèrits aportats per metges marroquins, la manca de concordança de les proves i la utilització de testimonis i confessions obtinguts sota tortura. Cal esmentar que els advocats de la defensa es van retirar del procés durant la sisena sessió del judici el passat 16 de maig a petició dels mateixos acusats, que van prendre aquesta decisió política com a resposta a la manca de garanties judicials que estàvem visquen.

Mobilització i solidaritat davant una sentència "injusta"

Davant la previsió del resultat del judici, el mateix 17 de juliol, la organització Human Rights Watching exigia a les autoritats judicials marroquines no basar la sentència en les declaracions obtingudes sota tortura i maltractes. Les respostes a la sentència imposada pel Marroc no s'han fet esperar. La Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS) declara en un comunicat que es tracta d'un judici "polític i il·legal" i que la sentència és "una mostra més de l'odi que el règim marroquí demostra cap a tota lluita pacífica del poble sahrauí en defensa dels drets humans i en defensa del dret d'autodeterminació".

Durant tota la matinada i el dia d'avui, s'han donat diverses concentracions i mobilitzacions a la ciutat ocupada d'Al-Aaiun, que ha estat durament reprimides per la policia marroquina. Així mateix, les famílies dels presos polítics denuncien que les seves llars porten hores assetjades, controlades i rodejades per les forces policials marroquines. Hassana Aalia, exiliat polític sahrauí a l'estat espanyol i detingut durant el procés de Gdeim Izik, ha afirmat avui que aquest judici "ha estat un teatre i que les sentències proclamades pel Tribunal de Salé són pràcticament les mateixes que les resoltes pel Tribunal Militar l'any 2013". L'activista denuncia que el Marroc reprimeix a la població dissident, tant la sahrauí com la rifenya, quan protesta pels seus drets. "Aconseguirem que els presos polítics surtin de presó, però ara necessitem molta solidaritat internacional i que es condemni la sentència i es doni suport als activistes sahrauís", conclou.

Deixa un comentari