En la reunió d’avui del Consell de Seguretat sobre el Sàhara Occidental es va aprovar amb 13 vots a favor i dues abstencions (Federació Russa i Sud-àfrica) l’ampliació del mandat de la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental) per sis mesos.
PUSL.- Tots els membres del Consell de Seguretat donen suport a els esforços de l’enviat personal del Secretari General de l’ONU, el Sr. Horst Koehler i l’acompliment de la MINURSO i de Colin Stewart.
El text aprovat va ser de l’autoria dels Estats Units que es va mostrar decebut per les abstencions i van emfatitzar la necessitat d’accelerar el procés per a aconseguir una solució mútuament acceptable i realista que resulti en l’autodeterminació del poble sahrauí.
França, l’aliat històric del Marroc va afirmar que és necessari un procés polític que sigui realista i que la proposta de pla d’autonomia del Marroc és una solució creïble. Van votar favorablement, però defensen un mandat d’un any i no de sis mesos, argumentant que són mandats més estables.
L’ambaixador de Sud-àfrica va recordar l’objectiu de la creació de la MINURSO, la celebració del referèndum per a l’autodeterminació del poble sahrauí i va ressaltar les seves preocupacions per la falta d’equilibri en el text que afavoreix a una de les parts (el Marroc) i no valora de la mateixa forma els esforços de totes dues parts en el conflicte. Va manifestar a més la preocupació per la terminologia utilitzada com a “solució realista” i “compromís” perquè no és clar el que es pretén i dilueix el dret inalienable del poble sahrauí a l’autodeterminació.
El diplomàtic sud-africà va lamentar la no inclusió dels drets humans en el mandat de la MINURSO i la resistència a la inclusió per part de membres del Consell de Seguretat que en altres conflictes han estat vehements en la inclusió de mecanismes de protecció dels drets humans.
Els drets humans dels Sahrauís no estan sent tractats amb el mateix valor que els drets humans d’altres pobles en l’opinió de Sud-àfrica.
El text hauria d’haver diferenciat a les parts del conflicte en la descripció de les tres trobades realitzats sota els auspicis de l’enviat personal. Així les parts del conflicte són el Marroc i Front POLISARIO i veïns són Mauritània i Algèria.
Per a Sud-àfrica, l’anomenat “grups d’amics del Sahara” (França, Espanya, els Estats Units, Federació Russa i Regne Unit) un grup creat en el si de l’ONU, ha de tenir la participació d’un membre del continent africà. Segons l’ambaixador, l’última colònia d’Àfrica és el Sàhara Occidental i una vegada més el conflicte d’un país africà es tracta per països que no formen part d’Àfrica.
El Sàhara Occidental no coneixerà el desenvolupament sense aconseguir l’autodeterminació i la llibertat a la qual té dret. És imprescindible la solidaritat internacional que ens ha permès alliberar-nos de l’apartheid perquè s’aconsegueixi l’alliberament del Sàhara Occidental, va dir el diplomàtic.
L’ambaixador de la Federació Russa, per part seva, va subratllar la necessitat d’implicar la Unió Africana en la solució del conflicte i va reafirmar la posició del seu país que dóna suport a la resolució de les Nacions Unides per a aconseguir una solució justa i duradora per a l’autodeterminació del poble sahrauí.
Rússia no veu com a positives les modificacions que s’han fet al Mandat de la MINURSO en el passat i l’eliminació de paràmetres anteriors que garantien una solució per a aconseguir l’autodeterminació del poble sahrauí. També no concorden amb la nova terminologia adoptada que en opinió del diplomàtic no condueix a una atmosfera propícia en les negociacions.
L’ambaixador alerta per la urgència d’aconseguir una solució, ja que la prolongació del Statu quo actual afavoreix la inestabilitat de la regió i obre oportunitats a grups perillosos.
Els representants de Costa d’Ivori i Guinea Equatorial veuen la proposta del pla d’autonomia del Marroc com a creïble. Guinea Equatorial va ser més lluny en afirmar que s’ha de defensar la sobirania i integritat territorial del Marroc i va elogiar la presència del CNDH (Consell de Drets Humans del Marroc) a Al-Aaiun i Dakhla.