L’informe “Els tentacles de l’ocupació” evidencia l’explotació dels recursos pesquers al Sàhara Occidental

 

Empreses espanyoles com Salgado Congelats SL, Discefa – el Rei Galleg del Pop-, Canosa, Vivers Merimar, Angules Aguinaga, superfícies com Mercadona i El Corte Inglés comercialitzen o distribueixen pop del Sàhara Occidental.

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) publica l’informe “Els tentacles de l’ocupació”, una radiografia de l’espoli de recursos pesquers del Sàhara Occidental per part del Marroc, on descriu com s’elimina la traçabilitat dels productes pesquers sahrauís que es consumeixen a Espanya. L’informe assenyala famílies marroquines i empreses espanyoles que es beneficien del negoci de l’espoli de recursos naturals d’un territori pendent de descolonització, segons les Nacions Unides.

 

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) acaba de publicar “Els tentacles de l’ocupació”, una investigació que reconstrueix la cadena d’extracció, processament I comercialització del peix I el pop provinent del Sàhara Occidental en el marc de l’ocupació per part del Marroc, mostrant tota la cadena de vulneracions de drets humans I complicitats polítiques que es produeixen en l’espoli de recursos naturals d’un territori pendent de descolonització, segons les Nacions Unides.

La investigació descriu com el Marroc elimina la traçabilitat dels productes pesquers sahrauís per a la seva exportacióassenyala empreses espanyoles que es beneficien del negoci de l’espoli de recursos naturals I anuncien pop provinent a Dakhla com si fos marroquí o estableixen factories d’ultracongelats a través de joint venture amb empreses de grans famílies marroquines properes a l’exèrcit o lleials al monarca. La normalització i complicitat amb l’annexió il·legal del Sàhara Occidental, un territori no autònom pendent de descolonitzar per part del Marroc es realitza segons informen els investigadors “sense cap mena  de pudor I a plena llum del dia”: L’ICEX publica mapes que inclouen el Sàhara Occidental ocupat com a part del Marroc, la Comissió Europea publica llicències d’importació al mercat comú per a empreses marroquines amb seu a territoris ocupats i l’acord pesquer UE-Marroc finança infraestructures que contribueixen a perpetuar i aprofundir l’ocupació marroquina.

Juntament amb l’informe  l’ODHE ha publicat fitxes de les empreses espanyoles  que venen i distribueixen pop sahrauí: firmes com Salgado Congelats SL, Discefa, o Canosa, Vivers Merimar o Angules Aguinaga. Moltes d’elles anuncien en les seves webs que el seu pop procedeix de les principals llotges de Dakhla, i situen Dakhla erròniament al Marroc. Aquestes empreses són les responsables d’abastir altres empreses majoristes (Makro), grans superfícies (El Corte Inglés), supermercats (Carrefour, Mercadona …) hotels, restaurants i col·legis.

D’aquesta manera, pop provinent de les costes adjacents a Dakhla i etiquetat com a marroquí arriba a les nostres taules, “un engany per al consumidor I una vulneració del dret internacional”, segons afirmen els investigadors de l’informe, atès que “segons les Nacions Unides I repetides sentències de diversos tribunals de la Unió Europea insisteixen que el Sàhara Occidental és un territori pendent de descolonització i per tant els seus recursos, no poden ser explorats per altres països sense el consentiment del poble sahrauí”.

La seguretat privada també juga un paper clau en protegir el procés extractivista dels productes marins i les complicitats del sector empresarial en aquest sector són múltiples. L’empresa espanyola Indra és sòcia estratègica del Marroc en el negoci de l’ocupació marroquina, I ha subministrat ràdios tàctiques des de fa més de 30 anys al seu exèrcit, consolidant l’ocupació militar.

L’equip d’investigació de l’ODHE conclou que la Unió Europea I els seus estats membres, especialment l’Estat espanyol, estan sent còmplices de l’ocupació del Sàhara Occidental i l’espoli dels seus recursos naturals, i recomana als consumidors que “evitin” i rebutgin qualsevol consum de productes de territoris ocupats espoliats per part del Marroc, així com d’altres aliments processats procedents de milers de quilòmetres per l’impacte ambiental que aquest tipus de model econòmic causa”, així com que la ciutadania” exigeixi a les institucions públiques que compleixin les seves obligacions internacionals de no contribuir ni beneficiar-se de l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental”.

Altres dades revelades per l’informe:

  • El 80% dels peixos capturats pel Marroc són pelàgics i generen uns 800 milions de dòlars, però només representen al voltant d’un terç del valor monetari. Els cefalòpodes, sobretot el pop, representen tan sols el 7% de les captures del Marroc, però donat el seu elevat preu aporten el 42% del valor monetari que mou el sector.

  • Marroc és un dels primers productors de pop del món. No obstant això, en les aigües atlàntiques marroquines no hi ha pop.

  • El pop que es comercialitza al Marroc prové majoritàriament de captures fetes per vaixells d’arrossegament marroquins en aigües adjacents a Dakhla (Sàhara Occidental), però que majoritàriament es descarrega a Agadir (Marroc) o bé transporta en contenidors i camions frigorífics al port d’Agadir per eliminar la seva traçabilitat. Empreses relacionades amb la pesca en aquesta zona es neguen a etiquetar la procedència dels seus productes argumentant que la competència podria beneficiar-se d’aquesta informació. Això fa que la traçabilitat d’aquest recurs natural sigui gairebé nul·la, ja que, un cop s’exporta, es registra com sortit d’un port marroquí.

  • La pesca per arrossegament utilitzada en aquest tipus de captures és la menys selectiva i la que més impacte té en l’àmbit mediambiental i de biodiversitat marina, i està limitada o prohibida en diverses zones del món.

  • La major part de les captures pesqueres destinades a les conserves es transporten per carretera a Tan Tan, Agadir, Safi o altres localitats marroquines, des d’on s’exporten sota bandera marroquina.

  • Tant el primer Acord de pesca del Marroc i la UE i el seu Protocol com tots els posteriors acords exclouen les captures del pop amb la finalitat de promoure l’especialització de la filial pulpera d’altura marroquina. No obstant això, empresaris europeus -i especialment espanyols- troben les maneres de sortejar aquest sistema. Per exemple, és freqüent que grans vaixells lloguin les seves autoritzacions a altres vaixells marroquins. Una altra manera de sortejar la llei, per a les empreses europees és crear filials al Marroc o participar en empreses mixtes per així constar amb nacionalitat marroquina. És el cas de PULMAR (filial de l’empresa basca ARTALDE), Asmaroc (del grup Amasúa) o Sofinas (de la viguesa PROFAND).

  • El pop importat des del Marroc es beneficia de preferència tarifària (implica no pagar cap mena de drets de duana) pels acords comercials entre la UE i el Marroc. No obstant això, la població sahrauí amb prou feines es pot permetre el peix ni de bon tros el marisc, pel seu elevat preu com a producte d’exportació.

  • Encara que sobre el paper hi ha a la UE el dret dels consumidors a conèixer l’origen dels productes que consumeixen, la veritat és que aquesta traçabilitat no arriba al consumidor final, que només té dret a saber l’origen aproximat del producte.

  • Espanya importa 20 vegades més pop del que compra, unes 21.500 tones. Empreses espanyoles pesquen sardina i compren pop procedent de plantes congeladores de Dakhla, o de vaixells congeladors, la majoria d’ells des d’Agadir, on es transporta part del peix procedent del territori sahrauí.

  • La UE està aprofundint i consolidant l’ocupació. Bona part dels assentaments pesquers del Sàhara Occidental han estat desenvolupats dins del Pla Halieutis del Marroc amb finançament procedent de la UE, com a contrapartida als Acords de Pesca. Compostos per colons marroquins majorment, aquestes infraestructures contribueixen a perpetuar i aprofundir l’ocupació, així com el desequilibri demogràfic de la regió amb l’atracció de població treballadora del Marroc per a l’ocupació civil il·legal. La població sahrauí queda exclosa d’aquest desenvolupament malgrat les seves contínues protestes.

  • L’exèrcit del Marroc representa un terç de la població marroquina al Sàhara Occidental i la seva presència és visible en les principals ciutats ocupades. Moltes investigacions parlen d’una complexa xarxa de corrupció i negocis il·legals, especialment per part dels alts càrrecs militars. És conegut el cas d’Abdelaziz Bennani, inspector general de les Forces Armades Reials i militar de l’ocupació del territori sahrauí, qui controla les llicències de pesca entre altres negocis.

  • Empreses militars i de seguretat privada situades al Sàhara Occidental amb l’única aprovació del govern del Marroc agilitzen la gestió portuària, fet que implica una complicitat explícita amb l’espoli i l’ocupació militar i Part dels beneficis que reben passen al Marroc, que obté així més recursos per a la seva potenciació militar.

 Juntament amb l’informe, l’ODHE publica fitxes on amplia informació sobre les empreses implicades:

  • Viveros Merimar comercialitza el pop de Dakhla a través de les marques Meripul i Merimar. A la seva pàgina web indica que el pop “procedeix de les principals llotges de Dakhla”, indicant erròniament que Dakhla està al Marroc. La venda final del seu pop es fa en més del 80% dels supermercats de l’Estat espanyol: Carrefour, El Corte Inglés, Supermercats L’Arbre, Dinosol o Lecler. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/viveros-merimar-s-l/

  • Discefa, el Rei Gallec del Pop, és amb diferència la principal empresa espanyola importadora de pop al Nord d’Àfrica, a través d’empreses marroquines. Anuncia, comercialitza i es lucra de productes espoliats del Sàhara Occidental, contravenint el dret internacional. A la seva pàgina web afirma que Dakhla pertany al Marroc. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/discefa-el-rey-gallego-del-pulpo/

  • El Corte Inglés ofereix al públic pop de Dakhla a través de Vivers Merimar i el grup Angules Aguinaga. Malgrat tenir el certificat MSC, que garanteix que aquests productes s’han capturat sota criteris de sostenibilitat, no revisa si procedeixen de territoris ocupats com a Dakhla, on es produeix molta pesca clandestina i poc sostenible, com la del pop. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/el-corte-ingles/

  • Segons la seva informació corporativa, Mercadona segueix una política de pesca sostenible que busca complir amb el bon etiquetatge del producte i evitar la pesca il·legal. No obstant això, en 2009 diferents organitzacions de la societat civil van denunciar que oferia productes marins espoliats del Sàhara Occidental. Actualment encara segueix oferint els mateixos productes, com el pop de Dakhla, a través d’Profand i Frigorífics Camariñas. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/mercadona/

  • Indra és una empresa estratègica per al Regne del Marroc en el desenvolupament de comunicació i vies de transport de passatgers, però també de matèria primera provinent del Sàhara Occidental. També és un soci de confiança per a la Marina marroquina, ja que ha subministrat ràdios tàctiques des de fa més de 30 anys a l’exèrcit, consolidant l’ocupació militar del territori sahrauí. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/indra/

  • El grup King Pélagique és de propietat marroquina, encara que gran part del seu negoci es realitza al Sàhara Occidental. Està liderat per Mohamed Zebdi, president de la Unió de contractants del Marroc a Dakhla i antic associat del general Abdelaziz Bennani, màxim responsable militar de l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc entre els anys 1977 i 1979, i novament del 1983 al 2014. Una de les polítiques laborals del grup és traslladar empleats i empleades (el 85% són dones) d’origen marroquí a territoris ocupats. El 12% de les vendes es dirigeix ​​al mercat espanyol, sent la tercera empresa en exportacions de congelats i la cinquena de conserves (de verat o sardina). Tres dels quatre vaixells de la seva flota són d’origen europeu, finançats amb fons públics europeus i posteriorment revenuts a empreses marroquines. La UE autoritza la seva importació a Europa i atorga llicència per a plantes públicament registrades amb seu a Al-Aaiun o Dakhla. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/king-pelagique/

  • El grup Copelit pertany a una família sahrauí molt propera al règim marroquí. El seu president, Hassan Sentissi El Idrissi, és còmplice i promotor directament de l’extracció i espoli de recursos naturals del Sàhara Occidental a través d’empreses marroquines. També és president de l’Associació Marroquina d’Exportacions, del Consell de Negocis Marroc-Rússia i de Damsa, dedicada a conserves de sardines en Al-Aaiun, Sàhara Occidental. Actualment participa en el desenvolupament d’un model d’explotació intensiva d’aquestes aigües en nom del Marroc i les seves empreses. Les seves pràctiques empresarials al Senegal han resultat totalment alienes a la conservació mediambiental i la protecció del personal treballador, com es mostra en el cas de la planta processadora del nord del Senegal, en Mballing. FITXA D’EMPRESA: odhe.cat/es/copelit/

  • Els directors de Kaben Pêche, els generals Housni Benslimane i Abdelhaq Kadiri, tenen possessió de llicències de pesca tot i estar prohibides per a càrrecs militars segons la legislació marroquina. Al costat del Grup Amasúa participa directament en l’extracció il·lícita del peix al Sàhara Occidental. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/kaben-peche/

  • Els serveis del G4S en zones ocupades del Sàhara Occidental varien, des del transport de fons d’entitats bancàries fins a serveis de seguretat a la zona portuària de La Marsa, port estratègic per a l’extracció de productes marins, tot i que a la seva pàgina web no fa una distinció entre aquests territoris i el Regne del Marroc. També participa en l’espoli de recursos naturals mitjançant la provisió de serveis de seguretat en els sectors de la pesca i el fosfat. FITXA D’EMPRESA: http://www.odhe.cat/es/g4s/

Altres grans superfícies que comercialitzen pop espoliat:

 

●       Ametller Origen comercialitza Gilmar Marisc.

●       A Carrefour trobem marques com Meripul, Angules Aguinaga, Gilmar Marisc. Les tres marques comercialitzen pop de Dakhla.

●       DIA, comercialitza la marca Angules Anguinaga.

●       EROSKI, comercialitza les marques Frinsa del Nord i COCIMAR.

●       ESCLAT, Comercialitza productes de pop de les marques Ferrer i Bonpreu.

●       LIDL ven la marca OCEAN SIGUI, certificada MSC. Ocean Sea és una marca blanca de Lidl o marca de distribuïdor. L’empresa darrere d’Ocean Sigui de Lidl fabrica també Krissia i altres marques conegudes com La Gula del Norte.

 

 

Deja un comentario