L ’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) acaba de publicar el resum executiu de ‘Els tentacles de l’ocupació. Informe sobre l’explotació dels recursos pesquers del Sàhara Occidental en el marc de l’ocupació de l’Estat marroquí ‘, que mostra la cadena de complicitats i vulneracions de drets humans que es produeixen en l’extracció, processament i comercialització del peix i el pop del Sàhara occidental per part del Marroc i empreses espanyoles. La publicació té lloc un dia abans que es produeixi a votació del nou acord pesquer amb el Marroc ( “Sustainable Fisheries Partnership Agreement between the European Union and the Kingdom of Morocco”), prevista per al 12 de febrer de 2019 a el ple del Parlament Europeu. Juntament amb altres 150 organitzacions, l’ODHE va enviar una carta a eurodiputats espanyols per alertar sobre els riscos per als drets humans, econòmics i mediambientals si el nou acord pesquer amb el Marroc s’aprova.
Algunes dades de l’informe:
- El 75% del pop que consumim a Espanya és importat i el Marroc és el primer proveïdor, tot i que en les aigües atlàntiques marroquines no hi ha pop. Aquest pop prové de les aigües adjacents a la costa Dakhla, un producte que molts els majoristes etiqueten com a producte ‘del Marroc’, tot i Dakhla es troba, de fet, el Sàhara Occidental i la major part del territori del Sàhara Occidental està ocupada per l’estat marroquí.
- Aquestes empreses que comercialitzen el peix des de Dajla són empreses marroquines, però amb socis i fins i tot capital estranger, europeu, francès o espanyol, entre d’altres. La població sahrauí però, està en bona part exclosa d’aquest negoci extractiu, en negar la capacitat de gestionar i decidir sobre els seus propis recursos i els de les generacions sahrauís futures.
- Espanya i els països europeus, a través de la signatura d’acords comercials, d’associació i d’explotació de recursos amb el Marroc, s’aprofiten de l’espoli de recursos del Sàhara Occidental. Acords que han estat sancionats per repetides sentències del TJUE i Resolucions de Nacions Unides.
- El 80% dels peixos capturats al Marroc i al Sàhara Occidental són pelàgics com les sardines. Els cefalòpodes, com el pop, representen tan sols el 7% de les captures, però donat el seu elevat preu, aporten el 42% del valor monetari del sector pesquer.
- Empreses espanyoles adquireixen el pop a les llotges d’Agadir o estableixen factories d’ultra-congelats a través de joint venture amb empreses de grans famílies marroquines properes a l’exèrcit o lleials al monarca. Algunes d’aquestes empreses anuncien sense objecció que els seus productes provenen de Dajla, ‘el millor calador de l’Atlàntic’, encara que en la majoria dels casos és complicat identificar la procedència específica de la matèria primera en els envasos dels productes. El 80% dels peixos capturats al Marroc i al Sàhara Occidental són pelàgics com les sardines. Els cefalòpodes, com el pop, representen tan sols el 7% de les captures, però donat el seu elevat preu, aporten el 42% del valor monetari del sector pesquer.
- Empreses espanyoles anuncien el seu pop de Dajla; ICEX publica mapes que inclouen el Sàhara Occidental ocupat com a part del Marroc; la Comissió Europea publica llicències d’importació al mercat comú per a empreses marroquines amb seu a Dajla o Aaiun. La normalització i complicitat amb l’annexió il·legal d’un territori no autònom pendent de descolonitzar-segons Nacions Unides- es realitza sense cap mena de pudor.
- El nou acord de pesca inclou explícitament el Sàhara Occidental per acatar d’alguna manera les sentències judicials, però no compleix amb el requeriment de la posició del TJUE d’obtenció del consentiment de la població sahrauí, com a principal sobirana dels recursos naturals del Sàhara Occidental i seva ZEE. Marroc considera el Sàhara Occidental com una província més del seu territori i s’està apropiant de forma il·lícita dels recursos naturals del Sàhara Occidental.
- L’acord de pesca UE-Marroc, en cas d’aprovar-se, consolidarà l’ocupació també a través dels fons, i contrapartides corresponents, inclosos en l’Acord de Pesca per al desenvolupament sostenible dels mars i oceans, i poblacions riberenques, definits de forma directa i indirecta en els acords. Marroc destina aquests fons europeus al Pla Halieutis orientat a la construcció d’infraestructura i equipaments del sector pesquer majoritàriament al Sàhara Occidental ocupat, però on la població sahrauí queda exclosa d’aquest desenvolupament malgrat les seves contínues protestes.
- Part dels ingressos que el Marroc reben pels acords de pesca són destinats al desenvolupament i condicionament de pobles pesquers formats gairebé íntegrament per colons marroquins. Això respon a l’estratègia iniciada el 2002 pel rei Mohammed VI del Marroc d’atraure més població marroquina al Sàhara Occidental per reforçar el desequilibri demogràfic a favor del Marroc en detriment de la població autòctona, la majoria de la qual es troba exiliada.
- Els grans beneficis que el Marroc obté pel control i explotació dels recursos naturals del Sàhara Occidental perpetuen l’statu quo i allunyen Marroc de qualsevol interès de negociar una solució pactada i basada en la legalitat internacional per al Sàhara Occidental. D’aquesta manera, el govern marroquí augmenta la seva despesa i presència militar, inclosa la restauració del servei militar obligatori, al Sàhara Occidental per assegurar el complex extractivista que espolia els recursos naturals de la població sahrauí i mantenir la seva confrontació bèl·lica amb Algèria. La tensió entre els dos països està augmentant i actualment es reflecteix en una cursa armamentista entre els dos països que suposarà més inseguretat i violència a les portes d’Europa.
- La seguretat privada juga un paper clau en protegir el procés extractivista dels productes marins. Les complicitats del sector empresarial en aquest sector són múltiples, des dels sistemes de comunicació portuaris que inclouen els ports del Sàhara Occidental ocupat desenvolupats per l’empresa espanyola Indra fins a l’empresa G4S amb forta presència al Sàhara Occidental ocupat.
- Espanya i les seves empreses són un dels principals interessats a mantenir els acords de pesca i continuar l’extracció del pop dels caladors marroquins. L’entramat d’empreses espanyoles amb inversions, filials, delegacions amb seu al Sàhara Occidental involucrades en aquest sector és notable. Espanya segueix sent de iure la potència administradora del Sàhara Occidental, però no només insisteix a no acceptar la seva responsabilitat, sinó que contribueix de forma clara a l’avanç de l’ocupació a través de defensar els acords de pesca o promoure la inversió del sector pesquer espanyol a Sàhara Occidental ocupat sense advertir de les conseqüències legals i polítiques d’aquestes accions.
Durant les pròximes setmanes, l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània publicarà fitxes d’empreses, algunes espanyoles, implicades en l’espoli.
Juntament amb altres 150 organitzacions, l’ODHE ha enviat una carta a eurodiputats espanyols per alertar sobre els riscos per als drets humans, econòmics i mediambientals del nou acord pesquer amb el Marroc ( “Sustainable Fisheries Partnership Agreement between the European Union and the Kingdom of Morocco” ), la votació està prevista per al 12 de febrer de 2019 al ple del Parlament Europeu. A la carta, les organitzacions han advertit als europarlamentaris que l’acord contravé repetits pronunciaments del TJUE, incompleix el requisit de consulta prèvia a la població sahrauí i té efectes extraterritorials a les parts que el conclouen i obre les portes a una sistemàtica vulneració drets socials i econòmics, a partir d’idèntiques praxis amb què s’ha devastat el sector marítim i les pesqueries mediterrànies.
Més informació sobre l’informe: communication@odhe.cat
V